Pues no lo digo. Pero siempre lo pensaré.

by segonpremi

Sempre m’han fascinat les xicotetes coses que canvien el món. No em referisc, evidentment, als grans esdeveniments que apareixen als llibres d’institut. Més aviat, a moments del tot quotidians les conseqüències dels quals ningú no es pot imaginar en un principi. Aquell instant que fa de punt d’inflexió en la vida d’algú i, per extensió, en la història universal. Com quan l’oncle de Kurt Cobain va decidir regalar-li una guitarra als 14 anys. I després ja sabeu: la millor banda del món, la creació d’un mite, milers de joves fanàtics i jo ací, unes dècades després, encara flipant-la amb la seua música i donant gràcies i més gràcies a aquell home que va decidir comprar-li un instrument al seu desgraciat nebot. I enmig, entre la causa i l’efecte, tota la resta. No sé ben bé per què, aquesta relació de causalitat m’encanta.

Advertisements