Everything in its right place

Les nits a The Quays, The King’s Head o l’Spanish Archs. La millor cervesa que he tastat mai a la mà i la música cèltica en directe que penetra dins el teu cap i ompli el moment d’una intensitat salvatge. Les versions de les meues cançons preferides els caps de setmana. El paraigües i l’impermeable sempre a la motxilla. El camí a l’escola tots els matins. Els corbs i el cel a punt de trencar-se. L’omnipresència de la natura. El curs del riu Corrib i la seua desembocadura. La gespa de l’Eyre Square. Les gavines volant sota els meus peus als Cliffs of Moher i la mar allà baix, a més de 200 metres. L’aire gelat. Els passejos per la Shop Street amunt i avall. Les visites al locutori. Els músics de carrer que em fan arribar tard a tots els llocs. L’absència d’edificis alts. L’amabilitat dels irlandesos i el seu sentit de l’humor. La suïssa, la belga, la italiana, el català i la canària i els sopars als nostres apartaments.

La gran explosió

Confie plenament en la gran explosió. Aquell moment imminent en què les escletxes de la misèria cedisquen i deixen pas a la ineludible veritat, més crua que mai, que s’escamparà per tot arreu esguitant-nos les mans i la cara. Quan el món sencer s’inunde i puguem a la fi respirar i alliberar-nos de la inèrcia. Quan ja no quede cap més excusa, quan tot caiga pel seu propi pes i tots nosaltres restem allà, despullats, mirant-nos als ulls atònits. I l’ona expansiva serà tan extensa que tot canviarà i no tornarà mai més a ser el mateix. El dia que tot rebente serà la nostra única salvació.

“Blotter explosion” de Señor Codo (Flickr)

Tornes, i és normal ara m’espanta

Seis años después reapareces y hablando sola
resumes tu noria de vida en un solo café.
Y curado al fin, me permito el lujo de observar
tu pelo raro y creo que ahora fumas demasiado.
Y hablas como si te hubiera preguntado
de quién te vengabas todo el tiempo que yo estuve a tu lado.

Y aun no sé a qué diablos viene ahora tu llamada,
tiembla tu cuchara y eso nunca queda bien.
Di, di la verdad, llevas tiempo sin romper muñecos.
Pasados unos meses alguien me ajustó de nuevo
y queda un poco lejos cuando me incendiaste
y ya soplaron las cenizas, volaron las cenizas.

Love of Lesbian – Mi primera combustión