Los sitios donde estuve

by segonpremi

Durant la meua estada a Irlanda vaig encetar On the road de Jack Kerouac. En un moment determinat del llibre, per descriure un dels personatges, Kerouac utilitza les següents paraules:

“Hagués calgut tota la nit per parlar del vell Bull Lee; de moment, diré que era un autèntic mestre, i s’ha d’afegir que tenia tot el dret del món a ensenyar perquè es passava la vida aprenent; i allò que aprenia era el que ell considerava i anomenava ‘els fets de la vida’, dels quals s’informava no només per necessitat, també per afició.”

Llegint aquest fragment em vaig recordar d’Al., i dels correus electrònics que hem intercanviat les últimes setmanes en els quals m’explicava com li anava per Còrsega, totes les persones i llocs que estava coneixent. També vaig pensar en An., amb qui feia uns mesos que no parlava però sabia que es trobava a Berlín i abans havia estat a Galícia, i en S., que treballa per poder pagar-se la seua imminent visita a l’Equador. I també em van vindre al cap M., J. i les seues respectives aventures i em va agradar la imatge de tots nosaltres escampats pel món donant sentit a les nostres vides. Després ens vaig imaginar a tots junts intercanviant sensacions i aprenent els uns dels altres i celebrant la nostra amistat com fan els personatges de Kerouac. Se’m va ocórrer que nosaltres seríem els nostres propis mestres, que ens enriquiríem mútuament i ens ajudaríem a ser més humans. Em vaig sentir unit a ells per la distància i vaig donar gràcies a la sort per fer-nos coincidir dins la nostra precària carrera en la precària universitat de la nostra precària ciutat. I vaig saber que totes aquestes persones no desapareixerien de la meua vida encara que no tornara a veure-les mai més.

Neal Cassady i Jack Kerouac, protagonistes reals d’On the Road