MISÈRIA I COMPANYIA

Month: febrer, 2010

Electrotrauma

Diumenge vesprada. Ja? Sí, ja. S’obri un nou ventall de metamorfosis imposades. Com en diuen? Ah, sí, futur.

La Pèrfida Organització Reaccionària (POR) mai no fa vacances, ora et labora fins i tot en el dia del senyor.

Biel fa cara de son, se li fa estrany seure al costat de l’anticrist i veure com es comporta d’aquella manera tan dòcil, tan impròpia. L’anomalia aberrant el fa entrar en un estat insòlit d’inconsciència i verborrea.

– Voldràs més torrades?
– No gràcies, jo ja he acabat.

La situació es descontrola i la vesprada esclata allà mateix, davant dels seus ulls. L’anticrist esternuda i Biel per fi deixa de parlar. ‘No sé com ho faig, que sempre acabe en diumenge’, pensa. On abans hi havia el món apareix ara un cartell amb llums de neó format puticlub:

TOT ÉS PROVISIONAL

L’anticrist, amb desgana, mira a càmera i diu: ‘Que entre el vídeo’.



Anuncis

Encara no

Un missatge al mòbil. Bah. El fred m’entra pels peus i m’ix per l’esternut. Explota el món interior i em sagnen el nas i les orelles. El dit prem la mateixa tecla tota l’estona. Actualitzar. Actualitzar. Actualitzar. Obsessió multimèdia, voyeurisme 2.0. Rebentaré tots els comptadors de visites que calga. Un crit desesperat en codi binari desperta el veïnat. Error 404 – Not Found.  M’arriba un altre missatge al mòbil. Tampoc. Nostàlgics de l’antic règim exigeixen que la comunicació torne a tindre algun sentit. Que signifique. La realitat, i no aquesta hiper-merda.

En las farmacias del espacio

Q de Quatre Estacions. Somric amb cara d’estúpid mentre els meus amics parlen de futbol i moc el cap al ritme de la música: Nirvana, Blur, jo què sé. A les farmàcies de l’espai m’han venut unes substàncies que em fan veure-ho tot de manera diferent. ‘Estàs molt callat!’. Bec. Una altra cervesa. Una altra. Una altra. M’agrada este lloc. He viscut alguns dels millors moments de la meua vida ací. Davant de mi una parella de gordos balla desenfrenadament. Són enormes, els dos, però es mouen com si estigueren posseïts. Me’n recorde d’aquella cançó: ‘como gelatina bailas para mí’ . M’encanta este lloc.

‘Vaig a pixar’. Al Quatre hi ha serveis de dones i d’homes, però la cocaïna no entén de sexes i al final ens acabem tots barrejant. Del servei d’homes ix una rossa ultrasònica, melena Najwa Nimri i color ‘vengo del futuro para traeros algo mejor’. Somriu de manera nerviosa quan ens creuem. Mentre pixe llig les pintades a la porta i a les parets i em ric i dic: joder, m’encanta este lloc. Una altra cervesa. La cambrera: eres d’ací? No, no, sóc de Benissa. Torne amb ells i parlem de viatges futurs a llocs inhòspits. M’encanta este lloc. He viscut alguns dels millors moments de la meua vida ací.

http://www.goear.com/files/sst4/mp3files/25052008/416f22d8848e41ed201fef6fb760614d.mp3″

Electrònica intel·lectual

Tants anys, tants anys intentant arribar a algun lloc segur. Els llibres, els raonaments, els ‘estic fent-ho bé’. I de sobte tu em colpeges amb el teu millor revés -una maleïda conversa- i desplaces el meu punt d’equilibri vés a saber on. Tu, abisme. Tu, generació perduda. Tu, decadent i miserable estrella del rock.

Fora plou. Joder, quantes voltes s’haurà escrit això en la història? No ho sé, però el fet és que fora plou. Després de tants futurs imaginats no veig la manera de tornar-te a veure i simplement dir-te: ‘hola’.

http://www.goear.com/files/sst5/mp3files/07102009/c6bcaf8ded2225b81e0a97cba24b8dab.mp3″

De viaje por el sol

Ells, que són jo, a València. Jo, que sóc ells, de viatge. Que inoportú tot!