Electrònica intel·lectual
by segonpremi
Tants anys, tants anys intentant arribar a algun lloc segur. Els llibres, els raonaments, els ‘estic fent-ho bé’. I de sobte tu em colpeges amb el teu millor revés -una maleïda conversa- i desplaces el meu punt d’equilibri vés a saber on. Tu, abisme. Tu, generació perduda. Tu, decadent i miserable estrella del rock.
Fora plou. Joder, quantes voltes s’haurà escrit això en la història? No ho sé, però el fet és que fora plou. Després de tants futurs imaginats no veig la manera de tornar-te a veure i simplement dir-te: ‘hola’.
http://www.goear.com/files/sst5/mp3files/07102009/c6bcaf8ded2225b81e0a97cba24b8dab.mp3″
MISÈRIA I COMPANYIA 
Hola, sóc Enric i m’agrada molt el que escrius!
Estimat Esnórquel, com pots vore el teu comentari ha estat adientment editat per l’administrador del bloc i ara queda en harmonia amb aquest xicotet espai on no tenen cabuda les estranyes desviacions que patiu de les quals em voleu fer partícip. No t’encanta WordPress? A mi sí!
Ens vegem en una estona, perraco!
dir “post-merda” és auto-odi.
bona bso
Vaya “perletes” que ens regales últimament. M’he quedat en ganes de llegir més.
Ai les converses que ens trastoquen…
Porca misèria que la vida va com va : )
m’he perdut en els comentaris xD
m’ha agradat el post, estàs fi últimament tio!