Electrotrauma
by segonpremi
Diumenge vesprada. Ja? Sí, ja. S’obri un nou ventall de metamorfosis imposades. Com en diuen? Ah, sí, futur.
La Pèrfida Organització Reaccionària (POR) mai no fa vacances, ora et labora fins i tot en el dia del senyor.
Biel fa cara de son, se li fa estrany seure al costat de l’anticrist i veure com es comporta d’aquella manera tan dòcil, tan impròpia. L’anomalia aberrant el fa entrar en un estat insòlit d’inconsciència i verborrea.
– Voldràs més torrades?
– No gràcies, jo ja he acabat.
La situació es descontrola i la vesprada esclata allà mateix, davant dels seus ulls. L’anticrist esternuda i Biel per fi deixa de parlar. ‘No sé com ho faig, que sempre acabe en diumenge’, pensa. On abans hi havia el món apareix ara un cartell amb llums de neó format puticlub:
TOT ÉS PROVISIONAL
L’anticrist, amb desgana, mira a càmera i diu: ‘Que entre el vídeo’.
MISÈRIA I COMPANYIA 
Hòstia, no sabia que esta cantava!! I ho fa guapet…
Sempre és diumenge, Bielorusso…
Té dos discos prou ben parits, es poden trobar a l’Spoti.
Sempre diumenge? Això mos faltava Josep, quin mal rotllo!
Merda de diumenges “traicioneros” (on per art de màgia mos vénen tots els mals damunt) i asco de dillunS.O.S. on no hi ha qui alce el cap (jo almenys). Però va, demà ja és dimarts. I al final tot és provisional (pa bé i pa mal).
Tu m’entens? Jo tampoc xD
Oleí els teus últims posts!