Pues no lo digo. Pero siempre lo pensaré.

Sempre m’han fascinat les xicotetes coses que canvien el món. No em referisc, evidentment, als grans esdeveniments que apareixen als llibres d’institut. Més aviat, a moments del tot quotidians les conseqüències dels quals ningú no es pot imaginar en un principi. Aquell instant que fa de punt d’inflexió en la vida d’algú i, per extensió, en la història universal. Com quan l’oncle de Kurt Cobain va decidir regalar-li una guitarra als 14 anys. I després ja sabeu: la millor banda del món, la creació d’un mite, milers de joves fanàtics i jo ací, unes dècades després, encara flipant-la amb la seua música i donant gràcies i més gràcies a aquell home que va decidir comprar-li un instrument al seu desgraciat nebot. I enmig, entre la causa i l’efecte, tota la resta. No sé ben bé per què, aquesta relació de causalitat m’encanta.

TERROR STARTS AT HOME

"Its like, how many evildoers do you have to kill before you become one yourself, you know?"

Què és terrorisme! I tu m’ho preguntes?
Terrorisme eres tu!

Vamos a bailar este techno

Reconec que al principi se’m feia difícil escoltar-lo a casa, però després de veure-lo en directe al PopArb, Joe Crepúsculo s’ha guanyat un lloquet al meu mp3.

Summertime Clothes

M’agrada la tranquilitat dels matins d’estiu. Alçar-me i no tindre cap obligació important se’m fa plaentment estrany ara que he acabat els exàmens. Escoltar la ràdio. Llegir Galeano a la terrassa. Estirar-me al sofà amb la meua gossa per allà dansant. Hui quan m’he despertat he vist que ma mare m’havia deixat una nota escrita en bolígraf sobre un mocador de paper. “Si pots, estén la roba i agrana casa”. Puc. Hem quedat a les quatre a la plaça per a fer-nos un gelat i parlar algunes coses del nou pis de València. Després, al tardet, aniré al supermercat a fer la compra. Miraré un capítol d’alguna sèrie. Faré alguna cosa bona per sopar. A la nit obriré un nou blog.