La gent

by segonpremi

Si jo ara deixe anar alguna cosa així com ‘la gent és imbècil’ ningú se sorprendria, veritat? No tant pel qualificatiu ‘imbècil’, que es podria substituir per qualsevol altra cosa, com pel fet de fer servir eixe subjecte tan abstracte i alhora tan comú: ‘la gent’. Les variacions són infinites i segur que ens resulten d’allò més familiars: la gent està fatal, la gent no sap apreciar allò que té, la gent està acostumada a tindre-ho tot fet, la gent és cada volta més egoista, la gent està boja, etc. Curiosament, l’utilitzem quasi sempre per a expressar coses roïnes. Però… qui collons és ‘la gent’? Quan algú parla de ‘la gent’, es pressuposa que no s’inclou dins aquest grup. El verb en tercera persona que segueix al subjecte ens indica que tampoc s’hi inclou a la resta d’interlocutors. A qui ens referim, aleshores?

Parlar de ‘la gent’ és simplificar a l’altre, a tots aquells que no coneixem ni volem conéixer. Una manera còmoda de lliurar-se de l’enorme tasca d’aprofundir en cadascun dels individus. Ningú es refereix a les persones del seu entorn com ‘la gent’. ‘La gent’ són els altres, de la mateix manera que nosaltres ho som per a ells. Aquesta visió de les persones va ser propiciada per les èlits (socials, polítiques i econòmiques) al naixement de la societat de masses. Hui per hui es perpetua gràcies als mitjans de comunicació massius, com ja es deixa veure en el seu propi nom. En un model social on les persones no se senten reconegudes les unes amb les altres, la manipulació esdevé quelcom quotidià i la possibilitat d’una resposta col·lectiva queda anul·lada pels mateixos individus.

Un dels errors més freqüents entre les persones que aspirem a canviar la societat és no saber trencar amb aquesta lògica profundament antidemocràtica. Si es rebutja el sistema econòmic vigent, s’hauria de començar per abandonar la seua fórmula de masses per referir-nos al conjunt de la societat i el seu sistema comunicatiu. Si volem canviar les coses, comencem per crear comunitat, multidireccionalitat, i baixar de l’escalonet dels il·luminats, que ja en són massa pasturant este suposat ramat. Al cap i a la fi, si ens molestem en conéixer ‘la gent’, veurem que són persones igual que nosaltres i que possiblement tenim moltes coses a aprendre d’elles.

Anuncis