Algunos amigos
by segonpremi
Sí, podria anomenar-lo Dean. Reminiscència d’un altre temps, separats ara per un abisme espai-temporal, i tanmateix, encara amic. El vaig conéixer en aquell barracó de l’institut. Ell, una cresta al cap i jo, una samarreta d’Habeas Corpus. Els dos carregàvem amb una família trencada i tota la incertesa de l’adolescència. Residus del sistema, desencaixats de qualsevol motlle i a tothora amb la sensació que alguna cosa fallava. Aquell estiu vaig aprendre moltes coses, en aquell racó del poble que encara anomenem ‘la plaça del punk’. Parlàvem de tot sense saber de res, com continuem sense saber-ho ara. Carregats d’odi, trobàvem en tota aquella xerrameca un descans de la tediosa mediocritat que ens envoltava.
Per difícil que parega, són moltes les coses que compartim encara. Per damunt de la política, de les tribus rurals i fins i tot de la música, el rebuig del món i el fàstic infinit que tot i això no ens ha fet cansar-nos de la vida. El desencant per les grans ideologies, un deix de nihilisme que cadascú ha canalitzat d’una manera diferent: la fascinació per la violència de Dean i la meua actitud naïf. Entre Dean i jo, les novel·les de Kiko Amat que cap de nosaltres ha llegit. L’esperit punk en totes les seues materialitzacions. L’extrem escepticisme. La confusió eterna. El desig de viure a través, o en contra, de la grisor insuportable que ens fan passar per realitat. Una mala influència que sempre agrairé.
http://live.goear.com/sst4/mp3files/20092007/4c48e5ec471c5e2d063e8407f3e73807.mp3″Joy Division – Disorder
MISÈRIA I COMPANYIA 
Eixe gran punk. Pense que el trobaràs a faltar, aquell en els seus móns allà dalt, pareix que s’haja perdut, jo a voltes si que he pensat que seria d’ell, però clar, com bé contes, ni punt de comparació. Feieu bona parella el punk i el de la samarreta d’habeas :)
Per cert a cada article que llisc en aquest blog aprenc alguna cosa, no sabia que era allò de naïf. Gràcies!
“Hay un cuerpo girando en la cocina, al final de una cuerda atada a una viga…”
Brutal la descripció de les vostres cosmovisions…
Ahir, com que estava en plena connexió amb la música de Joy Division i damunt plovia, vaig aprofitar i vaig veure ‘Control’, el biopic d’Ian Curtis, i me’n vaig recordar bona cosa de ‘Desorden’. Saps que, a banda d’eixa cançó, Los Planetas van fer també una versió de ‘Disorder’? Està al GoEar, jo la vaig descobrir fa poc. Fa gràcia escoltar a J en anglés!
Desprès de la conversa al bus, ara ho entenc molt millor. El punk, eixa raça en perill d’extinció.
Mira que fa goig llegir-te i que hi han frases per a emmarcar (o serà que em sent identificada). Els dubtes adolescents, els problemes familiars, tragar-se la puta realitat… i passa el temps i el color gris persisteix (malgrat alguns dies sorprenents) i potser els dubtes encà són més grans… yeah!
Ai Felip, que mos fem matxors! Mama por!
BURROUGHS NEWS
1. Aquest és el curt en plastilina produit per Francis Ford Coppola sobre el famós conte del qual vam parlar. Els subtítols estan un poc mal sincronitzats, però l’animació supera de prou a la de Avatar:
Primera part: http://www.youtube.com/watch?v=lEyeiWFY210&feature=related
Segona: http://www.youtube.com/watch?v=-iak0hNoy3Y
2. Una gran notícia: Acaben de publicar una novela conjunta inèdita de Burroughs i Kerouac, “Y los hipopótamos se cocieron en sus tanques”. La novela narra l’assassinat real d’un dels seus companys, i resulta que s’ha retrassat tant la seua aparició perquè l’editor va prometre que s’esperarien a que morira un dels seus protagonistes per a publicar-la, i diuen que és el gèrmen orginal de tota la generació beat…
http://www.publico.es/culturas/303521/burroughs/noqueo/kerouac
Demà mateix, abans d’acudir al concert de Sant Ovidi, em recorreré València a veure si ja està en alguna llibreria. Podria ser més feliç? Jo crec que no… ;)